Tipus de canvi

El valor de les monedes dels diferents països s'aprecien o es deprecien en funció de l'evolució de l'economia. Hi ha dos tipus de control sobre el tipus de canvi; aquells països que deixen que la moneda fluctuï sense intervindr-hi i aquells que intervenen per tal de marcar el tipus de canvi respecte la resta de monedes.

El tipus de canvi té una importància rellevant en les importacions i les exportacions, i en molts casos en la competitivitat d'una economia.

Una economia amb una moneda molt forta tindrà problemes per exportar però en canvi les seves importacions li resultaran més barates.

Una economia amb una moneda més fluixa, tindrà facilitats per exportar, ja que el seu producte serà competitiu, en canvi les importacions li resultaran molt cares.

Tot depén de si es tracta d'un país importador o exportador de productes. En funció d'això es veu si li interessa una moneda forta o fluixa. La divergència que existeix entre els països de la Unió Europea fa que alguns prefereixin una apreciació de l'euro i altres una depreciació.

La diferència entre importacions i exportacions, ho calculem mitjançant la balança comercial. Amb això sabrem si tenim defícit o superàvit comercial.

Política fiscal

La política fiscal està formada per tres variables: la despesa pública, les transferències i els impostos. A través d'aquestes tres variables és com els governs centrals apliquen política fiscal segons el cicle econòmic en que ens trobem. És cert que la política fiscal està relacionada amb l'inflació i depenent del moment que ens trobem la utilitzarem d'una forma o altra.

A " grosso modo " la fórmula que utilitzarem i la més coneguda és:

Y = I + G + Tr , on:

Y: Renda disponible

G: Despesa pública

I: Impostos

Tr: Transferències

La política fiscal també està estratament relacionada amb dues variables com són el consum i l'estalvi, i és que la Renda disponible és igual al Consum + Estalvi. Seria interessant parlar de la propensió marginal a l'estalvi i la propensió marginal al consum, aquestes dues variables han de sumar 1. I és el % que cada família destina a l'estalvi i al consum respectivament.

Existeixen dos tipus de política fiscal, la expansiva i la contractiva.

Quan apliquem una política fiscal expansiva el que fem és augmentar la despesa pública i les transferències i reduir els impostos, això afectarà una variable de política monetària que és la quantitat de diner que hi ha en circulació i farà que augmenti el consum i disminueixi l'estalvi. Contrariament quan apliquem una política monetària contractiva el que fem és augmentar els impostos i disminuir la despesa pública i les transferències, això farà que disminueixi la quantitat de diner en circulació, per tant augmentarà l'estalvi i es reduirà el consum.

Lògicament en èpoques inflacionàries aplicarem una política fiscal contractiva i en èpoques d'inflació baixa una política fiscal expansiva.

Com molt bé sabem les polítiques expansives afavoreixen el creixement econòic d'una economia però sempre ha de ser sostenible i estar en conconrdança amb l'estabilitat de preus.

Fins aquí el meu apunt de política fiscal. ^^

Algoritme símplex dual i símplex dual estès

L'algoritme símplex dual i símplex dual estès són dos evolucions de l'algoritme simplex per solucionar problemes de programació lineal sense la utilització de variables artificials. Com molt bé sabem per la resolució de problemes a través de taules necessitem que les variables de folgança formin base canònica però això en moltes ocasions no succeix.

A continuació presentem les característiques del símplex, el símplex dual i el símplex dual estès.

- Símplex:

• Els valors de Vb han de ser positius
• Han de formar base canònica
• Els valors de zi - ci han de ser inadequats a l'òptim

- Símplex dual:

• Han de formar base canònica
• Algun ( o tots ) els valors de Vb han de ser negatius
• El valor de Xji ha ser negatiu
• Els valors de zi - ci han de ser adequats a l'òptim

- Símplex dual estès:

• Han de formar base canònica
• Algun ( o tots ) els valors de Vb han negatius
• Els valors de zi - ci han de ser inadequats a l'òptim

En la resta de casos ens trobarem directament en l'òptim.

Per resoldre l'algoritme símplex dual estès utilitzarem en primera iteració i després d'haver fet entrar la restricció: X1 + X2 + ... + Xn < = > M, aplicarem l'algoritme símplex. Posteriorment i amb la variable artificial fora de la base aplicarem l'algoritme símplex dual.

Iniciació a la investigació operativa

L'investigació operativa tracta d'aplicar models matemàtics per tal de resoldre problemes econòmics. La modelització dels problemes és un dels punts que porten més mal de caps i suposa un punt crític, ja que la seva aplicació errònia ens portarà obtenir resultats erronis.

Un problema d'investigació operativa està format per les següents parts:

• Funció objectiu: [ Max / Min ] z = C'X


• Restriccions: C'X = b


• Condicions de no negativitat: X > o = 0

Un exemple seria:

[ Max ] z = 2X1 + 4X2

s.a.

4X1 + 2X2 < o =" 40

8X1 - 5X2 < o =" 80

Xi > o = 0

Les X són les variables que hem de definir, com per exemple la quantitat d'un material determinat que maximitzarà el benefici. Les C són els termes independents de les X. Les b són els termes independents de les restriccions, i per exemple en cas d'un màxim seran la quantitat màxima disponible d'un material.

Cal comentar que per la resolució dels problemes lineals ens ajudarem de les variables de folgança i variables artificials en alguns casos i que els mètodes per resoldre els problemes lineals són l'algorisme simplex, el simplex dual i el simplex dual estés.

Una miqueta d'economia

Els tipus d'interés marcats pel Banc Central Europeu, amb sede a Frankfurt, tenen una importància rellevant en el funcionament de l'economia.

En èpoques inflacionàries es pugen els tipus d'interès per a que es produeixi una contracció de la demanda i hi hagi menys diner en circulació. Això suposa que les famílies destinaran més diners a l'estalvi i menys al consum. Aquests agregats macroeconòmics juntament amb la renda per càpita, el PIB, la despesa pública i les transferències formen el que s'anomena política fiscal, i la duen a terme els governs dels diferents països de la zona euro.

Tot i que el Banc Central europeu no pot canviar, ni modificar les polítiques fiscals, de retruc i amb l'aplicació de polítiques monetàries si que ho pot fer. Què modifiquen les polítiques monetàries...? Pel capbaix la quantitat de diners que es mou en l'economia, tot i que són moltes les variables que queden afectades com són els tipus d'interès, el tipus de canvi i el defícit comercial per exemple.

Les mesures que dur el banc central europeu només poden afectar els tipus d'interès. Si aquest puja la demanda agregada disminuirà, això farà que hi hagi menys consum i més estalvi i directament farà que hi hagi menys diners circulant en l'economia, això és una " política monetàroa restrictiva ". Contrariament si els tipus d'interès baixen farà que la demanda agregada augmenti, això farà que hi hagi més consum i menys estalvi, tot a l'hora injectarà més diners a l'economia, seria una "política monetària expansiva".

Aquest és un petit apunt de l'economia en la zona EURO.

Moltes gràcies!!

Les malalties mentals

Vivim en una societat despreocupada, poc coneixedora de les malalties minoritàries. Però pels que les hem patit a les nostres carns puc assegurar que són terribles i el seu poder és devastador. No obstant en la majoria dels casos es pot sortir d'elles i portar una vida completament normalitzada.

Podria parlar de depressions, transtorns obsessius compulsius, transtorns de la personalitat, brots psicòtics, ezquizofrenia, transtorn bipolar i molts més... però en resum tot acaba sent el mateix i les paraules que ho resumeixen són POR i DESCONEIXEMENT. Aquestes són dues paraules que van molt i molt lligades.

Per què l'èsser humà té por? Quina pregunteta... la veritat que si! Doncs una de les fonts de temor són les coses desconegudes. Ara podem veure el lligam que existeix. La por ens paralitza, ens fa sentir petits, ens converteix en sers indefensos i sense capacitat de resposta.

I quin és el motiu de tota aquesta explicació? És senzill durant tots els anys que he conviscut amb malalties mentals he vist por als ulls de les persones que coneixia i sabien el meu problema, he vist despreci, he vist rebuig, podríem dir que m'he sentit exclós de la societat i això m'agradaria que canviés amb el pas del temps.

Si més no cada dia són més conegudes aquestes malalties i la taxa de persones que les pateixen ha crescut enormement. Entre tots farem que no siguin desconegudes, per això necessitem el recolzament social i la normalització de les malalties mentals.

Des d'aquest blog demano a tota la societat: RESPECTE, COMPRENSIÓ, AJUDA I RECOLZAMENT. Som persones NORMALS.

Moltes gràcies.

Somriure de gel

Fa temps em deien que semblava un home de gel. Inexpressiu pe fora i càlid per dins. Ara les coses han canviat expressivitat forçada en la façana i bloc de gel en l'interior. Si més no tots evolucionem i ens passen coses que ens fan evolucionar i caviar, però aquesta apatia sentimental i emocional m'està fent qüestionar quelcom sobre la meva existència.

Seré capaç de tornar-me a enamorar...? Podré tornar a estimar....? Podré tornar a gaudir dels bons moments al costat dels que m'envolten...? Aquestes són algunes de les preguntes que em faig dia rere dia. I la veritat que no els hi trobo cap tipus de resposta. Si més no he de dir que he millorat moltíssim i estic en un estat òptim comparat amb l'any passat. Esperem que l'any 2011 que s'apropa cada cop més sigui inclús millor que l'any passat.

Només vull desitjar un bon any a totes les persones que m'envolten i que estan al meu costat. Que tots plegats poguem ser una miqueteta més feliços.

Que aquest any nou ens depari moltes sorpreses i bons moments.

Sé que és un tòpic però m'agradaria demanar tres coses: SALUT, TREBALL, AMISTAT. I heu sentit dic amistat perque en l'amor ja no hi crec. Moltes gràcies i bones festes a tots.