jueves, 23 de diciembre de 2010

Somriure de gel


Fa temps em deien que semblava un home de gel. Inexpressiu pe fora i càlid per dins. Ara les coses han canviat expressivitat forçada en la façana i bloc de gel en l'interior. Si més no tots evolucionem i ens passen coses que ens fan evolucionar i caviar, però aquesta apatia sentimental i emocional m'està fent qüestionar quelcom sobre la meva existència.


Seré capaç de tornar-me a enamorar...? Podré tornar a estimar....? Podré tornar a gaudir dels bons moments al costat dels que m'envolten...? Aquestes són algunes de les preguntes que em faig dia rere dia. I la veritat que no els hi trobo cap tipus de resposta. Si més no he de dir que he millorat moltíssim i estic en un estat òptim comparat amb l'any passat. Esperem que l'any 2011 que s'apropa cada cop més sigui inclús millor que l'any passat.


Només vull desitjar un bon any a totes les persones que m'envolten i que estan al meu costat. Que tots plegats poguem ser una miqueteta més feliços.


Que aquest any nou ens depari moltes sorpreses i bons moments.


Sé que és un tòpic però m'agradaria demanar tres coses: SALUT, TREBALL, AMISTAT. I heu sentit dic amistat perque en l'amor ja no hi crec. Moltes gràcies i bones festes a tots.

No hay comentarios:

Publicar un comentario